Guanyador del II Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra

Antonio Colinas

Poeta, narrador, assagista, traductor i crític literari.

Antonio Colinas va néixer el 30 de gener del 1946 a La Bañeza (Lleó), una ciutat amb la qual, malgrat la seva trajectòria viatgera, sempre ha estat estretament en contacte. Poeta, narrador, assagista, traductor i crític literari, la seva obra ha estat sempre oberta a altres cultures, per la qual cosa posseeix un clar i profund sentit d’universalitat. Alhora, aquesta obra sempre té les seves arrels en la seva terra natal.

Fidel a la fusió —que sempre tant ha defensat— entre l’experiència de viure i l’experiència d’escriure, entre poesia i vida, la seva obra literària no es podria explicar sense la seva experiència vital, que passa —com molt bé ha analitzat el professor José Enrique Martínez, autor de En la luz respirada, l’edició crítica publicada el 2004 per l’editorial Càtedra— per llargues estades en diversos àmbits culturals, en què ha après i amb els quals ha dialogat, com el sud andalús (Còrdova), Madrid, Milà (Itàlia), Eivissa (Illes Balears) o Salamanca.

Resideix a Itàlia entre els anys 1970 i 1974, on va treballar com a professor convidat i lector d’Espanyol a les universitats de Milà i Bèrgam. Entre el 1977 i el 1998 va viure durant 21 anys a l’illa d’Eivissa, ja plenament dedicat a la seva tasca d’escriptor i de traductor. A aquesta rica etapa li deu bona part dels seus llibres, alguns dels quals fruit d’una laboriosa recerca, com ara Hacia el infinito naufragio. Una biografía de Giacomo Leopardi o Rafael Alberti en Ibiza. Seis semanas del verano de 1936. També altres de to més personal, com els seus llibres de poemes o els seus dos Tratados de armonía, en què l’autor reconeix la seva “filosofia de la vida” durant aquesta etapa illenca. També en aquesta etapa i fins a l’actualitat també, ha exercit una àmplia tasca periodística i de crític literari en diversos diaris i revistes nacionals i estrangers.
El 1971 es va casar amb María José Marcos i té dos fills, Clara i Alejandro.

Una poètica
La poesia és per a mi una via de coneixement. És a dir, un mitjà per sentir, interpretar i valorar la realitat i la nostra pròpia experiència humana. Però no només aquesta realitat aparent que els ulls veuen, sinó també la que jo he anomenat en altres moments una realitat transcendida o transcendent. Crec que a la poesia no li està destinada la missió informativa que, de manera més concreta o “fotogràfica”, ens ofereixen altres gèneres literaris, com l’assaig o el periodisme. En el poema, la paraula es caracteritza perquè és i ha de ser, abans de res i sobretot, paraula nova.

No n’hi ha prou a copiar o repetir la realitat, o els temes de la tradició. Cal fer-ho amb paraula que es distingeixi, amb paraula nova. És la novetat que ofereix la paraula poètica —la seva necessitat de fulgor, d’intensitat, d’emoció, de puresa formal— el que distingeix el poema, el que fa que el poema sigui un poema i no prosa tallada enganyosament a trossos. Aquestes són algunes de les característiques que jo li exigeixo al poema perquè sigui un veritable poema.

La poesia és també quelcom estretament unit a la vida, a l’experiència de ser, al viatge exterior i interior de cada creador. No concebo un món sense poesia i no concebo, doncs, que aquesta no vagi estretament unida a l’experiència quotidiana. Segons aquest punt de vista, la creació poètica té molt a veure amb el que Jung reconeixia com a procés d’individuació, és a dir, el que ens porta a cadascun de nosaltres al pleroma: a ser el que cadascun de nosaltres volem i hem de ser, a la plenitud. Per això, la poesia es manifesta a través d’un llenguatge que ens situa en un alt grau de consciència i que ens posa en aquest camí que condueix a la plenitud de ser.

Guanyador del I Premi Especial

Feliu Formosa

Poeta, dramaturg i traductor.

Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis en l’àmbit de la Germanística, especialitat en la qual ha desenvolupat la major part de la seva tasca. Ha traduït al català i al castellà. En destaquem la traducció de les obres dramàtiques de Bertol Brecht, Ernst Toller, Tankred Dorst, Antón Txèkhov, HenrikIbsen i Thomas Bernhard, entre altres autors; ha traduït poemes de Georg Trakl, Goethe i Françoise Villon. Pel que fa a la narrativa, ha estat traductor de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Mussil, Hienrich Böll, Franz Kafka, Joseph Toth o Heinrich von Kleist, així com traductor d’assajos de Doris Lessing i Peter Weiss.

Amb relació a la seva trajectòria poètica, inicià la seva carrera l’any 1973, amb la publicació de dos poemaris: Albes breus (Proa), i Llibre de les meditacions (Edicions 62). És autor d’una vintena de llibres de poesia. El seu últim treball, Papallona de l’ombra (Pagès Editors), es publicà l’any 2018.

Formosa és un dels escriptors més guardonats de les lletres catalanes. Ha estat reconegut amb el Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1977), Premi Crítica Serra d’Or de memòries per El present vulnerable (1980); Premi Ciutat de Palma – Joan Alcover de poesia en Català amb Joan Casa i Fuster per Amb efecte (1980); Premi Lletra d’Or per Semblança (1987). Pel que fa al reconeixement per la seva trajectòria i entrega en el panorama cultural, ha rebut la Creu de Sant Jordi (1988); Premi Nacional a la Traducció pel Ministerio de Cultura (1994); Premi Butaca, que honora tota una vida dedicada al teatre (2005); Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005); Premi Nacional de Teatre (2007); Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2006); Premi Friederich-Gundolf-Preis per la difusió de la cultura alemanya (2011), i Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012).

Premio especial de poesía Fundación Jesús Serra


  • La Fundación Jesús Serra instituye este premio de carácter anual con el fin de homenajear a un poeta que merezca este reconocimiento por la calidad sobresaliente del conjunto de su obra en lengua castellana o catalán.
  • Su dotación asciende a 5.000 euros.
  • El premio se someterá a la legislación tributaria vigente.
  • La propuesta de candidaturas podrá realizarla cualquier miembro del jurado, con fecha límite 1 de marzo de 2021.
  • El premio se otorgará por unanimidad entre los candidatos propuestos o por mayoría simple si no hubiera acuerdo. No podrá quedar desierto