5ª edició Premis a la Recerca

Guanyadors

4a edició

Arkaitz Carracedo

Professor d'Investigació Ikerbasque al Centre d'Investigació Cooperativa en Biociències (CIC bioGUNE) i professor associat de la Universitat del País Basc. Arkaitz Carracedo es va doctorar en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Complutense de Madrid. Després d'estades postdoctorals al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Hospital i al Beth Israel Deaconess Medical Center, Harvard Medical School (EUA), va establir el seu grup de recerca al CIC bioGUNE a finals del 2010. El seu laboratori és pioner en l'estudi de les bases metabòliques del càncer de pròstata. Les seves investigacions en aquest camp han estat finançades amb tres projectes del European Research Council (ERC) i també han estat reconegudes amb nombrosos premis, als quals ara se suma el Premi a la Investigació Fundació Jesús Serra. 

El càncer de pròstata és el més freqüent entre homes, fet que suposa un problema de salut i socioeconòmic de primer ordre. El projecte premiat pretén entendre les bases moleculars que regulen l'agressivitat d'aquest càncer. En concret, Carracedo vol aclarir els efectes moleculars de les poliamines en cèl·lules tumorals i no tumorals, i així definir el seu potencial terapèutic per regular la seva síntesi al nostre organisme o, fins i tot, refinar el seu ús com a complements alimentaris. 

Les poliamines són unes molècules claus en el creixement, el desenvolupament i la senescència cel·lular. Són molècules que es troben fàcilment en la dieta mediterrània i que es postulen com a complements dietètics saludables pels seus efectes antiinflamatoris i antienvelliment. Tanmateix, Carracedo i el seu equip han descobert que el metabolisme de les poliamines està alterat en cèl·lules canceroses, cosa que genera concentracions més altes d'aquesta molècula, que podrien determinar l'avenç del càncer de pròstata. Entendre millor aquest efecte creuat de les poliamines permetrà desenvolupar intervencions terapèutiques que trobin un equilibri entre els seus efectes saludables i l'accés de les cèl·lules de càncer a aquestes molècules.

 

Fàtima Crispi

Metgessa especialista sènior a la Unitat de Cardiologia Fetal del Centre de Medicina Maternofetal de l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Hospital Sant Joan de Déu, on lidera una consulta pionera per a l'estudi del cor fetal en patologies extracardíaques. Crispi combina la seva tasca assistencial amb la seva feina com a investigadora a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i a BCNatal. També és professora associada de la Universitat de Barcelona.

Les seves investigacions s'han centrat a estudiar els nadons que neixen amb pes baix, una condició que afecta el 7-10% dels nounats i que no té tractament. Aquesta afecció està associada a una alta morbimortalitat perinatal i també té conseqüències en la salut cardiovascular d'aquests futurs nens i adults. 

Crispi va descriure la manera en què el cor d'aquests fetus es remodela per adaptar-se a la insuficiència placentària que provoca el pes baix i, posteriorment, va demostrar que aquests canvis cardiovasculars persistien en la infància, l'adolescència i la vida adulta, cosa que probablement explica la seva susceptibilitat més elevada a malalties cardiovasculars.

A partir d'una intervenció en la dieta de les dones embarassades, Crispi i el seu equip han aconseguit reduir en un 30% el nombre de nadons amb pes baix, així com els danys cardiovasculars associats. Gràcies al suport de la Fundació Jesús Serra, el seu objectiu és ara estudiar si els beneficis sobre el desenvolupament cardiovascular persisteixen en els nens i nenes uns anys després del seu naixement.

 

3a edició

M. Carmen Collado

Actualment és investigadora científica del CSIC al Grup de Bacteris Làctics i Probiòtics de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC). Des del 2007 és professora adjunta a la Universitat de Turku (Finlàndia). A més, participa en diversos cursos d'especialització, inclosos alguns màsters de la UPV, la Universitat de València (UV) i la Universitat de Turku (Finlàndia). 

La seva línia de treball s'emmarca en l'establiment d'associacions entre la microbiota humana, l'alimentació i la salut en el binomi maternoinfantil. Més concretament, el seu equip investiga l'efecte de les exposicions primerenques (factors perinatals, ambientals i genètics) en la microbiota, així com en components específics de la llet materna (inclosos marcadors immunes, metabòlits, oligosacàrids, microbiota), i la seva repercussió en la salut del nen i del futur adult.

Ha estat seleccionada per al Premi a la Recerca per la seva trajectòria en l'àmbit de la investigació clínica i, en especial, pel seu treball d'investigació “Interacción entre microbiota y dieta durante los primeros 1.000 días de vida”. Amb aquest projecte, es pretén remarcar la importància de l'ambient nutricional, microbià i ambiental durant els primers estadis de la vida, els 1.000 primers dies, que van des de la concepció fins al segon any de vida, per la seva importància crucial pel fet que influeixen tant en el creixement i el desenvolupament corporal del nen com en la prevenció de futures malalties no transmissibles, com obesitat, al·lèrgies i diabetis en l'adult.

 

Dr. Borja Ibáñez

Cardiòleg de l'Hospital Fundación Jiménez Díaz de Madrid i cap de grup al CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV). És líder d'opinió mundial en el camp de les malalties del cor. Ha estat escollit per la Societat Europea de Cardiologia com a president de les guies de pràctica clínica per al tractament de l'infart agut de miocardi. La seva especialitat desenvolupada és la "Cardiotoxicitat per antraciclines: desenvolupament de teràpies orientades a la protecció mitocondrial. Des del mecanisme al pacient".

El Dr. Ibáñez dirigeix línies de recerca en el camp de les malalties del miocardi; en particular, l'infart agut de miocardi, la insuficiència cardíaca i la cardiotoxicitat associada a tractaments de càncer.

Ha rebut aquest reconeixement per la seva trajectòria investigadora en la modalitat clínica i, en concret, pel seu treball d'investigació "Abordajes nutricionales para la prevención de cardiotoxicidad asociada a tratamientos de cáncer", centrat a desenvolupar una nova intervenció terapèutica destinada a reduir la prevalença d'insuficiència cardíaca crònica en supervivents de càncer.

 

Rubén Nogueiras

Professor titular i investigador del Programa Oportunius al Centre Singular d'Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CIMUS) de la Universitat de Santiago de Compostel·la, on coordina el grup de Metabolisme Molecular.

La seva trajectòria sempre ha estat centrada en l'estudi dels mecanismes moleculars implicats en l'obesitat, una malaltia pandèmica que suposa un elevat cost econòmic, social i sanitari. 

Ha estat seleccionat pel jurat dels Premis a la Recerca Fundació Jesús Serra pel seu projecte "Role of Tanycytes in Nutrient Sensing", que està molt centrat en malalties pandèmiques que suposen un elevat cost econòmic, social i sanitari, com ara l'obesitat. Amb aquesta recerca vol aportar una visió sobre quins mecanismes estan implicats en la interacció entre el sistema nerviós central i els òrgans perifèrics per regular el balanç energètic, i investiga nous mecanismes implicats en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, una malaltia íntimament lligada a l'obesitat, la prevalença de la qual augmenta de manera contínua i per a la qual no hi ha cap tractament.

 

2a edició

Dr. Raúl Zamora Ros

Fundació privada Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Institut Català d'Oncologia

Ha rebut aquest reconeixement per la seva trajectòria investigadora en l'àmbit de la recerca clínica i, en especial, pel seu treball de recerca "Polifenoles dietéticos y sus efectos en los marcadores de obesidad”, en què s'avalua l'associació entre l'exposició de polifenols i els marcadors d'obesitat així com el seu efecte sobre els paràmetres de la salut i la pèrdua ponderal en un tractament d'aprimament.

 

Dr. Salvador Aznar Benitah

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona)

Ha estat escollit per la seva trajectòria d'investigació en l'àmbit de recerca bàsica i, en especial, pel seu treball d'investigació “Impacto de los ácidos grasos en la dieta sobre las células iniciadoras de metástasis”. Aquest projecte intenta aprofundir en els recents descobriments sobre cèl·lules iniciadores de metàstasi amb alts nivells del canal d'àcid gras CD36. L'equip de recerca espera obtenir informació fonamental sobre els mecanismes de metàstasi i sobre quines influències hi té la dieta. Aquest punt és important, ja que en les dietes occidentals es consumeixen grans quantitats d'àcids grassos i la metàstasi és la causa principal de morts relacionades amb el càncer.

 

1a edició

Dra. Guadalupe Sabio Buzo

Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC)

És llicenciada de Medicina Veterinària per la Universitat d'Extremadura l'any 2000 i va fer el doctorat, amb la supervisió de la Dra. Ana Cuenda, de forma conjunta a la Universitat d'Extremadura i a la Unitat de Fosforilació de Proteïnes MRC de Dundee (Regne Unit) sobre la funció redundant de les proteïnes p38-gamma i p38-delta.

Va treballar com a investigadora associada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts (Worcester, Estats Units) fins que va tornar a Espanya el 2009 amb un contracte Ramón y Cajal per estudiar malalties relacionades amb l'obesitat, com ara la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer.

L'any 2011 es va incorporar al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), on dirigeix un grup d'investigació de malalties relacionades amb l'obesitat.

Ha produït una extensa varietat de publicacions a revistes científiques molt importants, com ara Nature, Cell Metabolism, Blood, Science i Proceedings of the National Academy of Sciences. A més, ha participat com a convidada a fòrums científics de gran rellevància.

Projecte d'investigació: rol de les proteïnes-cinases acivades per mitògens (MAPK) en la regulació de les vies de senyalització implicades en el metabolisme, la proliferació cel·lular, la diferenciació i l'apoptosi.

 

Dr. Pablo Pérez Martínez

Institut Maimònides d'Investigació Biomèdica de Còrdova (IMIBIC)

És llicenciat de Medicina i Cirurgia per la Universitat de Còrdova l'any 1997, professor titular de Medicina a la mateixa universitat i metge especialista de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Reina Sofia, també a Còrdova. A més a més, és investigador principal a l'Institut Maimònides d'Investigació Biomèdica de Còrdova, on dirigeix diverses investigacions, la més important de les quals és “La dieta mediterrània associada a probiòtics millora la capacitat cognitiva en pacients amb deteriorament cognitiu lleu perquè modula l'eix microbiota-intestí-cervell”, finançada per l'Institut de Salut Carlos III. Amb aquesta investigació ha obtingut tres projectes del Fons d'Investigació en Salut (FIS) consecutius i col·labora amb diversos projectes finançats per la Unió Europea.

La seva científica se centra en l'estudi de la nutrigenòmica clínica, més concretament en la interacció entre el genoma (microbioma intestinal i genoma somàtic) i l'ambient, en la biomodulació de les malalties cardiovasculars i en la diabetis. És autor de nombrosos articles científics que s'han publicat a revistes de gran impacte i participa en projectes d'innovació docent.

Projecte d'investigació: rol de la dieta mediterrània en la millora del deteriorament cognitiu lleu a través de la modulació de neuropèptids, àcids grassos, marcadors d'estrès oxidatiu i inflamació en la microbiota, l'intestí i el cervell.